El litoral: Blanes de cara al mar

 

GEOMORFOLOGIA DE LA COSTA BRAVA

1-Agent geològic.

L’agent geològic que actua a les costes és l’ aigua marina en moviment , en forma d’ ones marees i corrents marins i és el responsable d’aquest paisatge.

A la nostra costa afecten molt les ones.

Les ones són el resultat de la fricció del vent sobre la superfície marina on es produeix un moviment ondulatori de les partícules d’aigua que es propaguen a grans distàncies des del lloc on es va generar. Les ones transmeten l’energia generada pel vent en forma cinètica, pel propi moviment de les partícules d’aigua, així com potencial, determinada per l’altura que assoleixen aquestes al seu desplaçament ondulatori.

2-Processos geològics.

Hi trobem l’erosió , transport i sedimentació.

 L’ acció erosiva la duen a terme, sobretot, les ones quan topen directament sobre la costa (hi exerceixen una pressió d’uns 1000 Kg/cm 2 ). Cal afegir-hi, a més, la pressió de la massa d’aire comprimida entre l’ona   i la costa , que actua a les esquerdes i ranures de la roca, i els materials transportats , provinents de la fragmentació de les roques les quals, en colpejar els penya-segats, els van destruint poc a poc per la base (procés de corrasió). També hi ha una acció química que és afavorida per l’agressivitat de l’aigua marina (salinitat, ionització, acidesa, etc). En la destrucció de la costa hi intervenen també altres factors com l’existència de fractures o falles, la disposició dels estrats o la natura de les roques.

 El transport consisteix en la redistribució dels aportaments principalment d’origen fluvial (i els provinents de la destrucció de la costa) per part d’aquests tres agents (ones, corrents i marees). També hi produirà una classificació en funció de la mida i la resistència dels materials.

 La sedimentació és desenvolupada per les ones i les marees a les costes baixes d’arena (platges i planures mareals). Quan una ona passa per una zona poc profunda, afecta les partícules del fons removent-les i transportant-les cap a la vora si el pendent és suau. En arribar a la platja, part de l’aigua que portava l’ona s’infiltra.

Com a conseqüència l’ona, en el seu moviment de retorn, du menor quantitat d’aigua i, per tant, té menor capacitat de transport, cosa que provoca la sedimentació dels materials. La sedimentació es produeix en zones més protegides de la costa on les ones circulen amb una menor energia.

3-Formes costaneres resultants.

3.1-Formes erosives

Les formes erosives més característiques són els penya-segats i les plataformes d’abrasió. Blanes és el PORTAL DE LA COSTA BRAVA i des del punt de vista geològic, estem davant d’un  PENYA-SEGAT.

La forma dels penya-segats dependrà de la natura de les roques que hi formen part. Amb materials compactes com calcàries o granit adopten estructures vertical que van desfent-se amb dificultat; en canvi, si els materials són tous, com les argiles, els penya-segats es destrueixen fàcilment i es formen costes de pendent suau. Aquest factor també influirà en l’aparició de costes retallades.

Com que l’acció principal de les ones té lloc als primers metres del penya-segat, aquest es troba més erosionat a la seva base. Si aquesta acció continua es produirà el despreniment de la zona superior o cornisa   quan aquesta no pugui ser suportada per la base. Els materials enderrocats actuen com a nous productes de metralla que accentuaran l’acció erosiva Tot això, contribuirà a un retrocés   progressiu del penya-segat.  Altres estructures associades amb els penya-segats són les coves marines, arcs marins, illots, etc.

Els fragments de roca que cauen a l’aigua són triturats i desgastats per l’onatge que els fa més menuts, els arrodoneix i els transporta a l’exterior. El resultat final és la formació, a peu del penya-segat d’una plataforma d’abrasió , superfície d’un pendent suau on s’acumulen els fragments de major grandària procedents de l’erosió dels penya-segats i que correspon a la zona on actuen les ones, és a dir, entre la marea alta i baixa. Després de triturats els fragments solts poden formar una terrassa d’acumulació, situada a continuació de la plataforma d’abrasió; quan aquesta creix molt, frena la força de l’onatge i s’atura l’erosió del penya-segat.

3.2.Formes d’acumulació costera

La forma   sedimentària costera més coneguda és la platja , originada pel dipòsit de material detrític fi en zones més protegides que prové de rieres, rius, acumulació del material de les ones…

També podem trobar tómbols. Quan els sediments detrítics s’extenen entre la costa i un illot situat a prop del continent resten tots dos units.

4- Influència de la litologia en el modelatge del relleu.

La morfologia d’una regió pot estar afectada fonamentalment pel tipus de roca   predominant,   ja que cada roca es comporta de manera diferent davant els processos externs i interns. La noció de resistència a l’erosió   depèn d’una sèrie de factors com la duresa de les roques, la seva cohesió, la permeabilitat, l’alterabilitat dels seus minerals, etc. Cada litologia sol condicionar l’aparició de formes característiques. Fins i tot, sota climes diferents es comporta diferent.

5-Tipus de roques

 

6-Classificació de les roques.

7-Tipus de roca més abundant: GRANIT

Blanes està damunt d’un gran batòlit granític, per tant, estem parlant de roques granítiques .

El granit és una roca magmàtica formada en zones profundes de l’escorça terrestre, on hi ha una pressió considerable. quan arriben a superfície, per erosió dels materials suprajacents, aquest conjunt de roques es diaclasen en desapareixer la pressió a què estaven sotmeses.

 GRANIT (roca magmàtica)

Composició:

quars, feldspat (ORTOSA /PLAGIÒCLASIS) i mica (MOSCOVITA/BIOTITA).

 

 8-Granit meteoritzat: SAULÓ

el granit és meteoritzat químicament i forma el sauló , material detrític de gra gruixut i mal seleccionat. Els paisatges formats per roques granítiques són coneguts com a roquissars . Aquests processos donen lloc a relleus suaus amb muntanyes arrodonides Material detrític residual que s’origina per meteorització química de roques granítiques en zones de clima temperat i humit. En aquestes condicions, els feldspats i les miques s’alteren i donen lloc a la formació de minerals de les argiles. Així, l’estructura del granit es desagrega i els minerals constituents en queden lliures. Normalment el sauló es troba en forma de capes poc gruixudes recobrint masses de roques granítiques.

Es tracta d’un material detrític poc seleccionat (heteromètric) i de grans angulosos, perquè no ha estat transportat. S’hi distingeixen encara els tres constituents principals del granit. Els grans de quars són angulosos, de mida força uniforme i incolors.

Els grans de biotita, o mica negra, brillants i de forma laminar amb contorn poligonal. Els grans de feldspat són angulosos i de color blanc o rosat. Sovint el sauló conté petits fragments del granit original. El sauló és el material a partir del qual es poden formar sorres fluvials i litorals, com ara les que formen les platges de Blanes.

ACTIVITAT 1: 

IDENTIFICAR ESTRUCTURES D’UN PENYA-SEGAT COSTANER.

(sortida fora del Centre)

1-Fes una foto a Sant Francesc, indicant amb fletxes, totes les parts d’un penya-segat costaner. Explica la seva formació

2- Fes una foto a la Punta de Santa Anna, indicant amb fletxes, totes les parts d’un penya-segat costaner.

3-Fes una foto a un tómbol, indicant amb fletxes, totes les seves parts.

ACTIVITAT 2:

GRANIT/SAULÓ/SORRA DE PLATJA.

(sortida fora del Centre)

1-Introducció

Segur que alguna vegada has anat a una platja de Blanes i t’han quedat petits trocets de sorra negra brillants enganxats a la pell. Saps que són d’un mineral que se’n diu mica i que és el mateix mineral que forma part d’una roca dura i resistent, el granit?

i El mateix granit que pots trobar en el “marbre” d’una cuina, en les “pedretes” de la via del tren o en la paret d’un edifici?
Com és que la mica, i la resta de minerals que formen el granit, a la platja presenten un aspecte tan diferent?

2-Objectiu

  1. Observar els processos externs de de meteorització, erosió i transport de les roques amb l’exemple del granit.

3-Coneixements previs

Els trobaràs en el document de geomorfologia litoral (en aquesta mateixa pàgina)

4-Materials

Mostres de granit, de sauló i de sorra de platja

Lupa

5-Procediment

a) Observa el granit que observes a Sant Francesc. Descriu la seva consistència, color, textura externa, etc.( Fes fotografia, indicant cada tipus de mineral)

b) Observa ara el sauló de la platja. Compara’l amb el granit que tens i digues quines són les diferències entre un i l’altre. (fes fotografia i indica els diferents grans).

6.Preguntes

a) Quins processos han participat en la formació del sauló a partir del granit? I en la formació de la sorra de platja?
b) Quins són els agents externs que ho han provocat?
c) Explica amb les teves paraules en què consisteix la meteorització del granit.
d) Com explicaries la procedència i l’aspecte de la sorra de platja de Blanes?

ELS PINS A LA COSTA BRAVA

El terme municipal de Blanes està dominat per paisatges mediterranis, caracteritzats per una climatologia d’estius secs i d’hiverns no gaire freds, amb una vegetació perennifòlia i esclerofil·la. Aquests ambients són els propis de la zona anomenada terra baixa mediterrània, on la comunitat vegetal que hi predomina és l’alzinar, en qualsevol de les seves variants, però en els penya-segats d’arran del mar el rei és 

Pi blanc (Pinus halepensis).

El pi blanc és el “menys verd” de tots.. Podem dir que són plenament autòctons a la franja costanera i a més a més, són els que trobem, quasi sempre en tots els casos, en els penya segats rocallosos més abruptes.

Els pins blancs tenen capçades irregulars, amb siluetes “poc caracteritzables” se’ls sol veure com una mena de pins més lletjos que d’altres, tot i que jo crec que són molt curiosos i d’una gran bellesa.

Podem trobar pins blancs amb moltes formes:

1-Pins amb capçada plana.

2-Pins pentinats i ajaguts.

3-Pins amb canvi de direcció al llarg del seu creixement.

4-Pins asimètrics.

5-Pins xino-japonesos.

6-Pins ondulats… I amb moltes formes diferents.

 ACTIVITAT 1: 

1-Fes fotos de diferents Pi blanc amb ple de formes diferents.

ACTIVITAT 2: 

1-Característiques del Pi blanc.